Divendres passat vam tenir, de nou, el plaer de compartir el matí amb un munt de xiquets i xiquetes de l’escola la Masia. En fi, ja sabeu com ens agraden els xiquets i a aquextes edats que estan tan plens de curiositat i tan motivats són una “gozada”.

La nostra sorpresa va ser trobar-nos amb unes xiquetes i xiquets tan ben informats i amb tants coneixements sobre el món de les abelles. No ens ho podíem creure, Toni i jo estàvem realment sorpresos amb tot el que sabien. És més, van arribar a observar coses de les que no havíem parlat i que trobaven a faltar, AL·LUCINANT. Per descomptat que anem a fer cas i els anem a incloure. Nosaltres, ingènuament, pensàvem que certes coses no feien falta esmentar-les per a no excedir-nos en la informació, sobretot en la teoria. Però tal com ens ho han demostrat tot és important i no cal deixar-se gens en el tinter.

Hi ha una cosa que ens ha arribat al cor i és que una de les xiquetes li va dir al seu mestre després del taller que de major volia ser apicultora. Ai per favor! ens la mengem.

Existeix alguna cosa  més gratificant que saber que els xiquets i xiquetes han gaudit i li han donat sentit i valor al que hem compartit amb ells?

Senzillament açò és el millor que ens pot passar.

Gràcies a tots els xiquets i xiquetes de primer i segon de primària de l’Escola la Masia, i per descomptat gràcies a: Dani, a Teresa i a Maite, els mestres, per estar amb tots els sentits: Oïda, vista, tacte i gust.

Estar amb vosaltres ha sigut un regal.